Leiva mossega l’èxit a Mallorca

El passat 25 d’agost Leiva va presentar el seu darrer disc Cuando te muerdes el labio en un dels darrers concerts de la programació del Mallorca Live Summer, davant unes 5.000 persones. Un treball en què Jose Miguel Conejo s’ha enrevoltat de dones creatives amb qui els uneix una amistat i una admiració mútua i que han atorgat un plus a les noves melodies i les lletres d’un dels grans poetes moderns del rock espanyol.

Eren devers les 21.30 h. i  ja s’havia omplit l’aparcament del recinte i els més tardans havien de fer peripècies per esquivar embussos i cercar estacionament alternatiu. Mentres, a l’escenari sonava a.i.n.d.a., una banda argentina revelació de la nova cançó indie pop, convidada per Leiva per telonejar els concerts de la seva darrera gira. Banda en què Esmeralda Escalante, la darrera incorporació a la Leiband com a veu d’acompanyament especial a l’espectacle musical del madrileny, hi forma duet amb Yago Escrivá.

A la pantalla central arrancava el compte enrere. 10 minuts que passaven molt en bones per als que esperaven ansiosos als peus de l’escenari i, molt aviat per als que feien coa per intentar comanar beure per mitigar la basca provocada pels 30º C que feia a Mallorca just quan començava a fer fosca.

El comptador es posava a 0. L’hora daurada havia arribat. L’escenari es convertí en una posta de sol rogenca que enlluernava tot el recinte mentre Leiva, amb el seu característic capell d’ala ample, els texans ajustats negres i les sabates chelsea, sortia a escena acompanyat de la seva banda.

El públic embogí i, sense més preàmbuls, arrancaren amb la força de “Terriblemente cruel”, “La lluvia en los zapatos” i “Infinitos”. Les trompetes d’“Animales” ens trasportaren als inicis de Leiva amb Pereza per, seguidament, endisar-se dins una intensa “Guerra Mundial”.

Tot sonava amb molta força i ja es podia apreciar que el concert no només seria la presentació del nou disc, sinó un recorregut per la carrera musical del cantautor, sense renunciar als seus inicis.

El primer contacte amb el públic mallorquí va ser per mostrar els seus respectes i donar les gràcies als espectadors que feren l’esforç per pagar l’entrada per gaudir d’un concert en directe i, per transmetre el goig de tornar a ser a Mallorca 3 anys després.

El joc de llums de la paleta de colors vermells i blaus s’anaven intercalant amb les projeccions d’imatges en directe i alguns videclips. La Leiband, formada pel seu germà Juancho (guitarra i coros), César Pop (teclat), el Niño Bruno (batería), Manuel Mejías (baix), Luis Miguel Romero (percusión), Tulo (saxo), Pachechín (trompeta) i Esmeralda Escalante (coros), sonava en perfecta harmonia, tot i que Leiva pareixia que anava optimitzant el cant i s’ajudava del públic per no forçar la maquinària.

Tal vegada per mor de la necessitat de tenir cura de la seva veu després de l’operació de les cordes vocals just abans de l’inici de la gira o bé, per una cura d’humiltat respecte a la seva pròpia veu que li ha permès experimentar amb les seves companyes de viatge?

Segurament ambdues coses, però ningú no l’hi va retreure, ans el contrari. El públic no deixà de cantar els temes que anava proposant, tant dels treballs anteriors com del nou: les balades, els himnes intergeneracionals, els nous ritmes o les més ballables. De fet, amb “Flecha” ens convidà a moure les caderes i ballar com si no hi hagués un demà, per just després confessar-nos la seva relació especial amb Mallorca i, més concretament, amb Fornalutx, on va composar dos dels temes que apareixen al seu darrer treball, “Infinitos” i “Histéricos”.

Un dels moments més màgics de la nit fou quan la banda deixà a Leiva sol a l’escenari amb la seva guitarra que, amb un extra d’emoció declarava la por que té a mecanitzar cançons i convidava a deixar aparcats el mòbils dins les butxaques per viure el present i gaudir d’un instant únic i especial. Un silenci absolut envaí el recinte quan els acords de “Vis a vis” començaren a sonar fins a la tornada, quan el públic, amb les emocions a flor de pell i acompanyats de nou per la Leiband, abrigallaren el cantautor fins al final.

Els grans èxits musicals s’anaren succeint un rere l’altre: “La Llamada”, “Como lo tienes tú”, “Estrella Polar”, “No te preocupes por mí”, “Como si fueras a morir mañana”… que pronosticaven un final feliç i èpic amb “Lady Madrid”.